Quero aplicar a miña ciencia á lingua para pintar a face do noso maior ben colectivo: o galego







domingo, 4 de setembro de 2011

A lección do ataque ao modelo de ensino en catalán

A inmersión lingüística, o modelo catalán no referente ao uso das linguas no sistema de ensino, está en perigo. O Tribunal Superior de Justícia de Catalunya TSJC, seguindo o distado do Tribunal Supremo púxolle un prazo de dous meses ao goberno da Generalitat para recortar a inmersión en catalán.
 Os partidos políticos (agás PP e Ciutadans) demandan que se continúe co actual modelo. No mesmo sentido se manisfestaron as asociacións de pais, os sindicatos e as asociacións de defensa da lingua e da cultura.
A ninguén se lle escapa que estamos frente a un uso perverso das institucións para estender a hexemonía e a imposición do castelán, a única lingua que ten consideración de tal para aqueles que no estado atacan ás periféricas. Os mesmos fundamentos xurídicos que usa o TSJC para forzar a redución do uso do catalán na escola poden usarse xustamente para o contrario pois non lle corresponde a un tribunal determinar se a lingua minorizada deixou xa de estalo e, aínda nese caso é competencia da Generalitat determinar o peso de cada unha no sistema educativo.  Con todo, o mellor garante da defensa do catalán vén da man da consellera de Enseñament quen anunciou un recurso contra a resolución do TSJC argumentando que a inmersión é un patrimonio colectivo que garante a cohesión social, unha cohesión contra a que se atentaría no caso de separar aos escolares por razón de lingua.
Pola contra, en Galicia, o maior perigo para o galego está precisamente nunha Xunta que aproveita todas as oportunidades que ten para reducir a instalación da nosa lingua nesta nosa sociedade. O maior ataque vén precisamente da Consellería de Educación quen primeiro aproba un decreto chamado de plurilingüismo e que na práctica significou o maior paso atrás na normalización lingüística e despois reforza esta involución mediante unha presunta lei de convivencia que non é outra cousa que un salvoconduto para os negacionistas. Aquí a Xunta actúa tamén contra partidos políticos, sindicatos, asociacións profesionais... e enfréntase directamente contra os ditames do Consello Escolar, do Consello da Cultura Galega e do Consello Consultivo. Ata tal punto chega a radicalidade da zunia de quen nos goberna que forza á mesmiña RAG a presentar un recurso contra a farramalla lexistativa argallada en contra da lingua galega.
O modelo lingüístico no ensino en Galicia non é o de inmersión senón o de conxunción de linguas. Este modelo non é ningunha panacea pero podía dar moito de sí tal e como se estaba comenzando a demostrar coas medidas tomadas polo goberno bipartito ao poñeren tímidamente en funcionamento algunhas das directrices do Plan Xeral de Normalización Lingüística que, curiosamente, fora aprobado por unanimidade no Parlamento galego no ano 2004. O primeiro intento de avance, feble pero  serio e transversal, na normalización do ensino promovido polo goberno galego durou ben pouco e a resposta foi a dun retroceso brutal. Agora sabemos o que sucedería se eses primeiros chanzos na galeguización do ensino se fosen consolidando; e sabémolo polo que vemos que acaba de suceder en Cataluña. Nunca se vai permitir que se faga efectiva unha verdadeira normalización das linguas periféricas. O sistema político está construído de tal xeito que a única lingua que nunca terá ningunha dificultade vai ser únicamente o español e, pola contra, tan pronto como se verifiquen uns mínimos avances na consolidación doutras linguas nos seus respectivos territorios, haberá múltiples formas de atrancar o proceso.
Todo reside na disimetría na consideración legal entre as linguas que como o galego e o catalán só figuran secundariamente e a única á que realmente lle son recoñecidos dereitos materiais, a única que se impón, que arrasa coas outras culturas, a única que ten sempre o paso libre,  o castelán. Eis que nunca veremos unha reforma que estableza realmente a igualdade entre as linguas na península e que polo tanto restaure  a igualdade entre os seus utentes.
Claro que isto non significa que os vieiros da normalización conduzan sempre ao fracaso. Velaí a resposta da sociedade catalana, máis unida e máis indignada que nunca arredor do seu ser máis esencial: a súa lingua.  Alí ben saben que non se lle poden poñer cancelas ao vento. Para aprendermos.



1 comentário:

  1. El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

    Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.

    AFIRMEM:

    •Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
    •Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
    •Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
    •Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
    •Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

    SUBRATLLEM:

    •Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
    •Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
    •Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

    EN CONSEQÜÈNCIA:

    •Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
    •Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
    •Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

    http://www.somescola.cat/www/somescola/ca.html

    ResponderEliminar