Quero aplicar a miña ciencia á lingua para pintar a face do noso maior ben colectivo: o galego







xoves 08 novembro 2012

La llengua, més enllà de la república

por Vicent Partal, director de Vilaweb:

Un dels preus que paga el Principat amb l’espectacular irrupció del nou moviment independentista és el d’oblidar --de relativitzar, si ho preferiu-- els qui ens sentim catalans des de la nostra valencianitat, o des de la pertinença a qualsevol parcel·la del país on hom respon 'bon dia' a qui diu 'bon dia'. En alguns sectors, fins i tot hi flota una espècie d’alleujament, amb la idea que no s'hauran de preocupar més pel que passa fora de les quatre províncies --espanyoles. Creuen que la república catalana no tindrà cap maldecap lingüístic i que allò que puga passar defora no hi tindrà ressò. Però la realitat és més tossuda que no la voluntat d’alguns, i els fets que no paren d'esdevenir-se no deixen gaire marge al dubte. Preneu-ne nota: quan el Principat serà independent, la persecució del català prosseguirà i no la podreu eludir. La feina no s’acabarà aquell dia.

Això ja passa, de fet. A Mallorca Bauzá ha posat la directa contra tot i contra tothom, i al País Valencià, d’una altra manera i en unes altres circumstàncies, el PP també prova de descarregar el que ells creuen que pot ser el colp definitiu contra la nostra llengua i cultura. No és cap novetat això, però sí que és notori que ací i allà el país resisteix. Ahir, per exemple, explicàvem els fets d’Algemesí, on els veïns de l’avinguda del País Valencià s’han revoltat contra la pretensió del PP de canviar el nom del carrer. I ens fèiem ressò de les protestes, capitanejades per l'Obra Cultura Balear, contra la darrera cacicada del PP, que és la d'abandonar l’Institut Ramon Llull.

Res no fa pensar que després de la independència de Catalunya el PP canviarà d’actitud als territoris de llengua catalana que provisionalment romandrem dins el seu estat. L’intent de genocidi lingüístic perviurà. I res no fa pensar que centenars de milers, milions, de valencians, de mallorquins, de rossellonesos, de franjolins, de gent de tot arreu, simplement desapareixerem, farem mutis, deixarem de dir ritualment bon dia cada matí.

Per tant, els problemes del català continuaran omplint pàgines de diaris i, ben igual que ara, continuaran essent un problema de tots, passen a la banda de la frontera que passen i afecten qui afecten. Com ara.

Ningún comentario:

Publicar un comentario